Inici > BMS > Estació CBMS de Can Miravitges > Campanya 2008
Campanya 2008
Climatologia
Després de dos anys amb forta sequera (sobre els 400 mm els dos anys 2006 i 2007) l’any 2008 ha sigut un any més plujós (555 mm), amb una primavera plujosa, algunes precipitacions a l'estiu (juliol) un mes d’agost sec i precipitacions a la tardor. Aquestes precipitacions han donat lloc a una florida primaveral i han fet que l'estiu no hagi estat tan sec. Aquestes condicions han permès un augment general de les poblacions de papallones.
Resultats del CBMS de Can Miravitges 2008
Durant aquest any s’han realitzat un total de 31 sortides i s’ha comptabilitzat 1520 exemplars corresponents a 45 espècies.
Les espècies més abundants en el transecte de Can Miravitges són les que corresponen a ambients agrícoles i ruderals (55%) seguit de les espècies indicadores forestals (21%) i molt a prop els matollars (20%), mentre que les espècies indicadores de prats i zones obertes segueixen en un nombre molt baix (4%) com conseqüència d’un avanç dels matollars com podran veure a l'apartat corresponent als deu anys d’evolució del CBMS de Can Miravitges. Els ambients agrícoles són cada vegada més escassos (horts de Can Miravitges i Ca l’Arqué) , per altra banda la situació de Can Miravitges sota el turó del mateix nom ( pineda i alzinar) i a prop de la riera de Pomar amb un ambient més ombrívol, junt a una zona de matollar, fa que trobem espècies de tots els ambients. La creació del Jardí de papallones per altra banda és un fort atractiu per les papallones que arriben de diferents llocs a menjar-se el nèctar de les flors del jardí.
Així doncs veiem que l’espècie més abundant és la blanqueta de la col (Pieris rapae) amb 291 exemplars (espècie típica d’ambients agrícoles i ruderals), seguida de la papallona dels murs (Pararge aegeria) amb 269 exemplars (espècie típica d’ambients humits i forestals). Aquesta darrera espècie ha sofert un fort augment respecte a l’any passat , degut a que és una espècie polivoltina i no ha estat afectada per la sequera com va succeir al 2007. La blaveta (Polyommatus icarus) també es tracta d'una espècie polivoltina i ha sofert un fort augment d’efectiu de 39 exemplars al 2007 a 139 al 2008, això és degut a l'abundància de plantes en flor durant gran part de l’estiu. Pel que respecte al Satirids, la major part són univoltins i degut a que el seu estat larvari es desenvolupa durant el final de l’hivern i la primavera les fortes pluges no han afavorit l’augment de les poblacions , ja que hi ha hagut un retard en la seva emergència i per tant han estat sotmeses a un major nombre de depredadors i paràsits. Aquest és el cas de dues de les espècies més abundants com són Pyronia bathseba i Pyronia cecilia. Pel que respecte als univoltins primaverals tampoc ha sigut una temporada bona degut a les fortes pluges primaverals que han durat fins al juliol; és el cas de Euphydrias aurinia per exemple. Entre les espècies típiques de matollars tenim com més abundants Lasiommata megera i Gonepteryx cleopatra. Per altra banda aquest any hem comptabilitzat en el transecte una nova espècie pel terme de Badalona, es tracta de Mellicta deione, és pròpia d'ambients més forestals i més humits (és freqüent a la part d’obaga de la Serralada de Marina), aquesta espècie ha sigut relativament freqüent i per tant pot formar una població estable en el torrent de Pomar i Can Miravitges. Una altra espècie molt poc freqüent a Catalunya és Gegenes nostradamus; el fet de veure exemplars en còpula, ens fa pensar que aquesta espècie, que hem vingut veient alguns anys però en presència molt escassa , pot tenir una població estable als voltants de Can Miravitges. Aquest any també hem trobat diversos exemplars de Polygonia c-album, espècie pròpia d’ambients forestals (omedes).
Pel que respecte als resultats per FAMÍLIES veiem que les famílies amb més representants són la dels Satìrids i els Pièrids, ja que entre les dues representen el 70% dels exemplars detectats.
Els Satírids presenten el número d’exemplars més elevat. L’espècie més abundant és la papallona dels murs (Pararge aegeria), típica d’ambients nemorals boscos i zones ombrívoles amb heures, a continuació està la Pyronia cecilia, espècie típica de matollar i la Pyronia bathseba que està més lligada a ambients antròpics. Les espècies típiques de prats i espais oberts estan mal representades com és el cas de Brintesia circe o Coenonympha pamphilus.
La segona família amb més individus es la dels Piérids amb espècies molt lligades a espais agrícoles i ruderals com les papallones de la col (Pieris rapae , Pieris brassicae) o la papallona de l'alfals (Colias crocea). També en trobem d'altres que estan lligades a matollars com és el cas de la cleopatra (Gonepteryx cleopatra) i d’altres lligades a boscos com és el cas de la llimonera (Gonepteryx rhamni).
La tercera família representada és la dels Licènids amb espècies molt lligades a espais agrícoles i ruderals com la blaveta comuna (Polyommatus icarus), la rogeta de l'esteperol (Aricia cramera) i la rogeta (Lycaena phlaeas), per exemple. També hi ha altres espècies menys representades que estan lligades a matollars, com és el cas de papalloneta de l'alzina (Satyrum esculi) o la blaveta verda (Callophrys rubi). I finalement en trobem d’altres menys representades i que estan lligades a espais oberts com és el cas de la Glaucopsyche melanops.
La quarta família és la dels Nimfàlids, on trobem espècies forestals molt ben representades com és el cas de la nimfa del bosc (Limenitis reducta) i la presència freqüent aquest any de la Mellicta deione. La papallona del lligabosc (Euphydrias aurinia) la trobem en retrocés, pensem que és degut a l’augment de matollar tot i que la planta nutrícia de les erugues (el lligabosc) és prou abundant, i també al fet que la primavera hagi estat molt plujosa, com ja s'ha comentat anteriorment. Una altra espècie lligada als boscos i que comença a observar-se amb relativa freqüència és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius).
Pel que fa als Hespèrids es manté la població de la papallona del timó (Thymelicus acteon) i de la blaveta borda (Carcharodus alceae). Aquest any hem observat la presència de Erynnis tages que feia uns anys que no s’observava (probablement degut a la sequera) i la presència de Gegenes nostradamus amb una població estabilitzada.
Els Papiliònids estan representats per una espècie ruderal com és la papallona rei (Papilio machaon), que està associada al fonoll i la a ruda i que aquest any ha experimentat un fort augment. L’altre representant d'aquesta família ha sigut la papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) amb una bona població, això que l'any passat no es va veure al transecte.
L’any 2007 va ser un any climatològicament molt sec, però el fet que al mes d'abril hi hagués unes fortes precipitacions, i que a l'any anterior hi hagués força pluges a la tardor, va donar lloc a una major presència d'espècies i exemplars durant els mesos de març, abril i maig.
Pel que respecta a l'any 2008, veiem que el major número d'exemplars i d'espècies es concentra en els mesos de juny i juliol. A la primavera, degut a les fortes pluges hi ha menys exemplars, mentre que l'agost i el setembre presenten un nombre d'espècies i exemplars normals per aquest clima i per tant, no han sofert la davallada de la sequera.
Font : extret de l'informe "Deu anys del CBMS a Badalona 1998-2008" Fernando Carceller. Ajuntament de Badalona.
