Inici > Les curiositats > La curiositat de l'HIVERN
La curiositat de l'HIVERN
Com s’alimenten les erugues?
Les papallones quan mengen més és en la fase d’eruga, i precisament alimentar-se és l’objectiu primordial en aquesta fase del seu cicle biològic. Resulta ben lògic si pensem que és aquesta l’etapa en que experimentaran un important creixement (poden incrementar de pes unes 10.000 vegades!) i a més, hauran d’acumular suficients reserves per a fer la metamorfosi. Per tant, la seva morfologia va encaminada a aconseguir aquest objectiu; tenen unes grans i potents mandíbules que les fan capaces de devorar immenses quantitats d’herba, presenten unes falses potes a l’abdomen per poder enfilar-se per les branques i arribar a les fulles més inaccessibles.
Curiosament la coloració de les erugues pot ser causada o modificada per l’alimentació, de manera que les espècies polífagues (s’alimenten de diverses espècies de plantes) poden presentar individus de diferents colors tot i provenir de la mateixa posta, la qual cosa ens indicarà que hauran menjat diferents plantes.
Quan l’eruga comença a formar la crisàlide deixa de menjar i elimina tots els excrements i perd d’un 20 a un 50% del seu pes.
Però què mengen?
Doncs si es fa un estudi meticulós sobre l’alimentació de les erugues es pot arribar a la conclusió que tenen un ampli ventall alimentari. Tot i així, caldria destacar que sobretot mengen plantes i que la majoria d’espècies són polífagues. Les plantes superiors són les preferides, tot i que hi ha erugues que també els agraden les molses, els líquens, les cues de cavall i fins i tot les falgueres. També hi ha erugues que són “cecidiògenes”, és a dir, que produeixen les hipertròfies de teixits vegetals anomenades “cecidis” o “gal•les”, d’altres que aprofiten la matèria en descomposició (sapròfites) i les que directament s’alimenten d’excrements (copròfagues). I per acabar ens quedaria parlar d’un grup molt curiós, es tracta dels Licènids, que inclou espècies carnívores (tropicals), que són autèntics depredadors d’altres insectes i fins i tot practiquen el canibalisme! I espècies mirmecòfiles, que poden deixar de menjar la planta hoste i entrar als formiguers, on s’alimentaran dels materials de reserva d’aquests. Inclús hi ha algunes erugues que tenen unes glàndules que secreten un suc que agrada a les formigues i així estableixen una relació de simbiosi. Al Països Catalans només viu un licènid mirmecòfag (Maculinea arion).
R. Gutiérrez
